Identitat

Un Col·legi Diocesà és aquell la titularitat del qual ostenta l’Arquebisbat de València, bé directament, bé a través de les Parròquies on estan radicats, o bé perquè el Pastor de la diòcesi, l’Arquebisbe, és el president d’un patronat civil o canònic, constituït en virtut d’una manera testamentària o d’una Fundació.

Es distingix, dels Col·legis Públics que sent de titularitat pública estan finançats totalment amb fons públics, dels Col·legis Privats la titularitat del qual la té Congregacions i Instituts religiosos, i dels Centres privats pròpiament dits que funcionen en règim de mercat. Així en els Col·legis Diocesans, el titular és, directament o indirectament, l’Arquebisbe de València.

La Diòcesi de València té actualment 67 Col·legis que comprenen des de l’Educació Infantil al segon cicle d’ESO oferint així l’educació bàsica obligatòria. En onze d’estos Centres, s’impartix Batxillerat oferint les distintes modalitats de Batxillerat. En altres onze Centres s’impartixen cicles formatius. A més hi ha dos Centres en què s’impartix exclusivament l’educació infantil. Per tant, el nombre total de Col·legis de la Diòcesi de València és de 60.

València és la Diòcesi d’Espanya que més Col·legis de titularitat diocesana té, amb gran diferència sobre totes les altres, ja que al voltant d’un terç dels Col·legis diocesans espanyols pertanyen a la Diòcesi de València.

L’activitat docent que es realitza en els Col·legis Diocesans és una activitat pròpia de les Parròquies i en algun cas de fundacions, sent estes entitats les persones jurídiques responsables de l’activitat que es desenvolupa en els Col·legis baix la supervisió i suport de l’entitat que ostenta la titularitat docent dels Col·legis, l’Arquebisbat de València.

Quant a l’origen dels seus recursos, tots els Col·legis Diocesans són Centres concertats en els nivells educatius que comprenen l’ensenyança obligatòria (Primària i ESO). En la resta de nivells educatius alguns centres gaudixen de concert educatiu al ser antigues filials o antigues unitats de patronat. La resta de centres que impartixen ensenyances d’educació infantil i tenen continuïtat en l’ensenyança bàsica, disposen de concert singular en esta etapa educativa.

En virtut del concert, l’import del mòdul econòmic per unitat escolar es fixa en els pressupostos anuals, diferenciant per un costat els salaris del personal docent, inclosa la cotització a la seguretat social, que paga la Conselleria de Cultura, Educació i Esport en nom i representació de l’entitat titular. També es paga una quantitat en concepte d’altres gastos. Esta quantitat ha de ser justificada pel Centre al final de cada curs.

Hi ha un reconeixement explícit per part de l’Administració que tots els Col·legis diocesans són d’iniciativa social, que reconeix així el dret de tots els pares a triar el tipus d’educació que vol per als seus fills, emparat per la Constitució Espanyola.

Conscient de la importància de l’educació Catòlica i de l’elevat nombre de Col·legis Diocesans, el Sr. Arquebisbe va crear dins de la Comissió d’ensenyança, un secretariat dedicat al servici dels Col·legis amb una missió clara d’unificar criteris en l’intent de crear un cos únic de tots els Col·legis diocesans.

Des de l’inici s’ha assumit la representació dels nostres Col·legis davant de l’Administració que ja considera al conjunt de Col·legis diocesans com un cos unit, la qual cosa, a l’hora dels diferents fronts de negociació entaulats suposa el que se’ns tinga en consideració i se’ns respecte com a servidors de la població mes desfavorida, reconeixent, així mateix la indubtable qualitat de l’ensenyança que s’impartix en tots els nostres Col·legis.

Al servici dels Col·legis es presten una sèrie de servicis com ara servicis laborals i comptables, jurídics, de formació i qualssevol altres que precisa el funcionament diari dels centres. També es pretén oferir als pares llits formatius que col·laboren en l’educació dels seus fills, per al que es compta amb la col·laboració dels secretariats de Pares i de Formació de la Comissió d’Ensenyança.
La formació té molt en compte un continu aprofundiment i revisió sobre l’Ideari Diocesà i el pla de Pastoral que s’han d’impartir en tots els Col·legis.

Cap dels punts anteriors tindria raó de ser si el fi i l’objectiu primigeni de l’existència dels Col·legis Diocesans no fóra el de l’educació en la fe catòlica i apostòlica. No és possible una educació integral sense una referència explícita a la transcendència.

Per això, des de la mentalitat de ser Església Diocesana i des de la nostra identitat fonamentada en la «diocesaneitat» dels nostres Col·legis, hem de proclamar que optem, ferm i decididament per la pedagogia de l’Evangeli per als nostres Col·legis, que s’oferix a tots els estament de la comunitat educativa dels mateixos, perquè precisament, la «diocesaneitat» radica a deixar-se educar per l’Evangeli de Jesucrist i per educar des d’ell a professors, pares i alumnes. Esta missió que s’encomana precisament als Col·legis Diocesans ha de consistir a vetlar per la coherència de la identitat pedagògica i pastoral diocesà-parroquial dels mateixos.

Dins del conjunt més ampli dels Col·legis religiosos i cristians, la identitat dels nostres Col·legis radica a garantir un model educatiu cristià i diocesà, orientada pel Titular comú de tots ells, l’Arquebisbe de València, i concretada en els Plans de Pastoral diocesans, que seguix, la seua vegada, les directrius de l’Església Universal.

Els Col·legis Diocesans de València, són centres d’educació catòlica d’iniciativa social. Naixen la seua majoria, a mitjan segle XX per la necessitat escolarització que es feia sentir en aquell temps en la Diòcesi, i amb la finalitat següent: que les parròquies tingueren un instrument privilegiat per a l’evangelització de xiquets i jóvens. Els Col·legis Diocesans opten fermament i decididament per la pedagogia de l’Evangeli de Jesucrist i per educar, des d’ell, a professors, pares i alumnes.